106

5 Resum

En aquesta dissertació ha estat examinada l'oxidació i la reducció d'àcid ascòrbic i d'àcid dehidroascòrbic (un sistema redox) así com la saponificació hidrolítica de l'àcid dehidroascòrbic (DHA) a l'àcid dicetogulònic (DKG). Amb l'ajuda, d'haver trobat els paràmetres de les bandes i dels espectres de norma i dels espectres de calibració pels mesuraments infrarojas a les substàncies, aquell que contenen grups d'enllaci de H-O i de C=O, la metodologia per a observar les reaccions a l'espectroscòpia d'infraroig, así com la interpretació, elles van descobrir un suport essencial.

Referent a això, els problemes del tautomeria cetoenòlica han estat estudiats en l'acetilacetona i els àcids  (iso-)ascòrbics. Encara estat evident que els valors d'arrel quadrada del coeficient d'extinció integral del modi de vibració de tensió O=C, que són proporcionals als canvis de moment dipolar, van canviar comparablement per l'aplicació dels grups veïns d'enllaci. El fenomen d'hidratació dels grups ceto va poder ser perseguit amb l'espectroscòpia infraroja a una molècula poc complicada (butanal, butà-aldehid). Amb els àcids dehidroascòrbic en solució, la interpretació és sempre d'una manera ambigu a causa de diversos efectes d'influència. No obstant això, les diferències clares van sorgir en el sector de vibració de tensió H-O i O=C entre el bis-DHA cristallí i la forma d'hidratació de DHA. Clarament el deuteració dels grups HO reeixia a bis-DHA. Per al procés de la saponificació de DHA,  han estat determinats llaços funcional dependent de temperatura i de pH amb una energia d'activació de 79.3 kJ / mol. Amb l'ajuda del procés electrònic de dades (PED), es va poder separat fins a tres espectres estàndards infrarojos de les solucions de D₂O. Això són de DHA, de DKG i una altra substància semblant com una reductona. El valor pK_A del producte de saponificació (DKG), estudiat per la titració de pH i per l'espectroscòpia infraroja, correspon als valors pK_A coneguts als àcids oxocarbònics. El desenvolupament del CO₂ en els espectres de pastilles pot ser atribuït sobre DKG que es decarboxila. No obstant això, DKG sempre és completament estable en concentracions altures en  solució a 37°C. Les reaccions de descomposició de DKG eren qualitativament examinat, sortints de les solucions mares de DKG, a mes al sector neutre i alcalin de pH, exceptuat amb l'espectroscòpia infraroja sempre amb l'espectrofotometría, la fluorescencia i també l'espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica (RPE). A partir de DHA así com de DKG, él desenvolupament una substància robí-vermella al valor del pH alt. El era inestable contra la influència aeri i, tal vegada, va tenir informes amb un procés quìmic de radicals lliures. Él troba un senyal de RPE, que es dirigeix a un radical de R-O^•.

És problemàtic, que la reducció i l'oxidació siguin influïdes per inestabilitats de DHA i DKG. Así, concentracions equimolar de NADH redueixen solament incompletament el DHA, en el raig fisiològic de pH, a causa de saponificació suplementarias de DHA. Mateix contem amb reduccions per les substàncies que contenen el grup d'H-S, per a les quals ha estat trobada una ordre de reacción aparent, semblant a saponificació de DHA. No obstant això, un estat intermediari que la veritable reacció de reducció de DHA segueix és provat per l'espectroscòpia infraroja amb reaccions per grups d'H-S. Diferències espectroscòpicas infrarojas clares han estat trobades a reaccions d'oxidació entre els derivats que són incapaços o capaços a cyclisació C(6)-O-C(3) .